Es coneix com dictadura de Francisco Franco, dictadura de Franco o dictadura franquista, al període de la història d'Espanya corresponent amb l'exercici pel general Francisco Franco Bahamonde de la prefectura de l'Estat i amb el desenvolupament del franquisme, és a dir des del final de la Guerra Civil Espanyola a 1939, fins a la seva mort i successió el 1975.
En els anys 40 el règim es va consolidar mitjançant la repressió política dels opositors a la dictadura i va mantenir una política econòmica basada en l'autarquia, provocada per la Segona Guerra Mundial en la qual l'Espanya franquista va tenir una participació Divisió Blava en el marc de la política no bel ligerància, i el consegüent aïllament, promogut pels aliats en el si de la recentment creada ONU.
En els anys 50, en el marc de la Guerra Freda la posició geogràfica d'Espanya i el seu règim polític es van acabar convertint en estratègics per a Estats Units i els seus aliats europeus davant la Unió Soviètica. L'aliança d'Espanya amb els EUA va acabar amb l'aïllament internacional i va obrir l'economia. Tanmateix aquesta quedar definitivament per darrere de les economies de les democràcies europees, que en la guerra mundial havien patit desastres similars al de la guerra civil espanyola.
En els anys 60 i principis dels 70, el desarrollisme econòmic va millorar de forma notable, encara que desigual, el nivell de vida de la majoria de la població, que va formar una classe mitjana fins aleshores gairebé inexistent. El nivell de llibertat personal i política no va augmentar de la mateixa manera. Van començar les mobilitzacions d'oposició al règim per part de treballadors i estudiants.
El rei Juan Carlos I d'Espanya va ser el successor designat per Franco per a la Prefectura de l'Estat, ia la seva mort va jurar acatar els Principis del Moviment Nacional destinats a perpetuar el franquisme. No obstant això es va basar en ells per promoure el Referèndum per a la Reforma Política. El seu resultat, 94% a favor de la reforma, va iniciar la Transició Espanyola cap a la democràcia parlamentària.
En els anys 40 el règim es va consolidar mitjançant la repressió política dels opositors a la dictadura i va mantenir una política econòmica basada en l'autarquia, provocada per la Segona Guerra Mundial en la qual l'Espanya franquista va tenir una participació Divisió Blava en el marc de la política no bel ligerància, i el consegüent aïllament, promogut pels aliats en el si de la recentment creada ONU.
En els anys 50, en el marc de la Guerra Freda la posició geogràfica d'Espanya i el seu règim polític es van acabar convertint en estratègics per a Estats Units i els seus aliats europeus davant la Unió Soviètica. L'aliança d'Espanya amb els EUA va acabar amb l'aïllament internacional i va obrir l'economia. Tanmateix aquesta quedar definitivament per darrere de les economies de les democràcies europees, que en la guerra mundial havien patit desastres similars al de la guerra civil espanyola.
En els anys 60 i principis dels 70, el desarrollisme econòmic va millorar de forma notable, encara que desigual, el nivell de vida de la majoria de la població, que va formar una classe mitjana fins aleshores gairebé inexistent. El nivell de llibertat personal i política no va augmentar de la mateixa manera. Van començar les mobilitzacions d'oposició al règim per part de treballadors i estudiants.
El rei Juan Carlos I d'Espanya va ser el successor designat per Franco per a la Prefectura de l'Estat, ia la seva mort va jurar acatar els Principis del Moviment Nacional destinats a perpetuar el franquisme. No obstant això es va basar en ells per promoure el Referèndum per a la Reforma Política. El seu resultat, 94% a favor de la reforma, va iniciar la Transició Espanyola cap a la democràcia parlamentària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada