Neix a Barcelona el 10 d'octubre de l'any 1860, essent el quart fill i únic home d'una família de bona posició econòmica.
Quan acaba el batxillerat i en contra del desig del seu pare, va rebutjar incorporar-se a la indústria tèxtil familiar.
L'obra bàsica de Maragall està escrita en català, però també va escriure en castellà.
El 1881 guanya la Flor Natural en els Jocs Florals de Badalona amb una poesia titulada "Dins sa cambra" (Dins de la seva habitació).
L'any 1884 es va llicenciar en Dret, iniciant a partir d'aquí una crisi entre la seva vocació literària i la pressió de l'entorn familiar que li orientada cap a una vida més convencional segons els criteris de la burgesia.
L'any 1891 es casa amb Clara Noble, amb qui va tenir 13 fills.
A partir de 1892, Maragall desenvolupa una gran activitat com a impulsor de les noves corrents de modernitat. Això es manifesta en les seves col · laboracions en les revistes protagonistes del Modernisme - l'Avenç, Catalonia i Luz -, així com en el "Diario de Barcelona" i "La veu de Catalunya". També participa en els Jocs Florals, en les Festes Modernistes que Rusiñol organitza a Sitges i en diverses prestigioses tertúlies, com la de l'Ateneu Barcelonès del que va arribar a ser president.
L'any 1894 es presenta als Jocs Florals de Barcelona amb el poema "La sardana" guanyant la Englantina. A "Poesies", que publica l'any següent, es nota la seva vessant decadència, que també es veu reflectit en els poemes que presenta a les Festes Modernistes de Sitges i que més tard va superar, en part influenciat per la vitalitat de l'obra de Nietzche .
El 1904, es presenta novament als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia ensenyar, sent proclamat Mestre en Gai Saber, a més de guanyar la Flor Natural.
La pressió del noucentisme naixent, liderat per Eugeni d'Ors, l'obliga a fer una profunda reflexió, que acabarà després de la Setmana Tràgica amb un retorn a la posició combativa que manifestava en la seva joventut. Malgrat tot, es mostra autocrític procedint a una profunda revisió de la seva obra "Tria" criticada per Ors, de la que sortirà molt millorada fins al punt de provocar la rectificació d'Ors.
Maragall s'identificava amb un nacionalisme català tradicionalista i catòlic, proper a l'ideari de la Lliga Regionalista de Catalunya ", però mai no va voler entrar en política i va rebutjar les ofertes que li van fer Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó perquè es presentés a les eleccions de diputats a talls. Aquesta tendència conservadora, ben reflectida en el seu estil literari, fa que se li classifiqui dins d'un grup d'escriptors modernistes - Víctor Català, Prudenci Bertrana, Puig i Ferrater - que situen la seva obra en ambients tradicionals i rurals.
L'any 1906 va intervenir en el Congrés de la Llengua Catalana i posteriorment va ser membre fundador de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
A conseqüència de la Setmana Tràgica, va adoptar una posició critica amb la burgesia catalana, per la responsabilitat que entenia que tenia en aquells fets. Aquesta postura es manifesta en la seva última obra "seqüències".
L'any 1910 va guanyar el premi Fastenrath en els Jocs Florals de Barcelona amb "Enllà" (Més enllà). L'any 1911, l'últim de la seva vida, va publicar - com ja avancem - "seqüències" en què manifesta una exaltació vitalista amb la que torna a posicions heterodoxes, suavitzades en anteriors escrits. En aquesta obra inclou el "Cant espiritual".
El seu treball com a traductor, és molt important. Traduir a autors grecs com Homer i Píndar, autors alemanys com Goethe, Novalis, Nietzche, Schiller, Reinick i Wagner i autors francesos com Daudet i Lamartine.
Joan Maragall mor a Barcelona el 20 de desembre de l'any 1911.
Quan acaba el batxillerat i en contra del desig del seu pare, va rebutjar incorporar-se a la indústria tèxtil familiar.
L'obra bàsica de Maragall està escrita en català, però també va escriure en castellà.
El 1881 guanya la Flor Natural en els Jocs Florals de Badalona amb una poesia titulada "Dins sa cambra" (Dins de la seva habitació).
L'any 1884 es va llicenciar en Dret, iniciant a partir d'aquí una crisi entre la seva vocació literària i la pressió de l'entorn familiar que li orientada cap a una vida més convencional segons els criteris de la burgesia.
L'any 1891 es casa amb Clara Noble, amb qui va tenir 13 fills.
A partir de 1892, Maragall desenvolupa una gran activitat com a impulsor de les noves corrents de modernitat. Això es manifesta en les seves col · laboracions en les revistes protagonistes del Modernisme - l'Avenç, Catalonia i Luz -, així com en el "Diario de Barcelona" i "La veu de Catalunya". També participa en els Jocs Florals, en les Festes Modernistes que Rusiñol organitza a Sitges i en diverses prestigioses tertúlies, com la de l'Ateneu Barcelonès del que va arribar a ser president.
L'any 1894 es presenta als Jocs Florals de Barcelona amb el poema "La sardana" guanyant la Englantina. A "Poesies", que publica l'any següent, es nota la seva vessant decadència, que també es veu reflectit en els poemes que presenta a les Festes Modernistes de Sitges i que més tard va superar, en part influenciat per la vitalitat de l'obra de Nietzche .
El 1904, es presenta novament als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia ensenyar, sent proclamat Mestre en Gai Saber, a més de guanyar la Flor Natural.
La pressió del noucentisme naixent, liderat per Eugeni d'Ors, l'obliga a fer una profunda reflexió, que acabarà després de la Setmana Tràgica amb un retorn a la posició combativa que manifestava en la seva joventut. Malgrat tot, es mostra autocrític procedint a una profunda revisió de la seva obra "Tria" criticada per Ors, de la que sortirà molt millorada fins al punt de provocar la rectificació d'Ors.
Maragall s'identificava amb un nacionalisme català tradicionalista i catòlic, proper a l'ideari de la Lliga Regionalista de Catalunya ", però mai no va voler entrar en política i va rebutjar les ofertes que li van fer Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó perquè es presentés a les eleccions de diputats a talls. Aquesta tendència conservadora, ben reflectida en el seu estil literari, fa que se li classifiqui dins d'un grup d'escriptors modernistes - Víctor Català, Prudenci Bertrana, Puig i Ferrater - que situen la seva obra en ambients tradicionals i rurals.
L'any 1906 va intervenir en el Congrés de la Llengua Catalana i posteriorment va ser membre fundador de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
A conseqüència de la Setmana Tràgica, va adoptar una posició critica amb la burgesia catalana, per la responsabilitat que entenia que tenia en aquells fets. Aquesta postura es manifesta en la seva última obra "seqüències".
L'any 1910 va guanyar el premi Fastenrath en els Jocs Florals de Barcelona amb "Enllà" (Més enllà). L'any 1911, l'últim de la seva vida, va publicar - com ja avancem - "seqüències" en què manifesta una exaltació vitalista amb la que torna a posicions heterodoxes, suavitzades en anteriors escrits. En aquesta obra inclou el "Cant espiritual".
El seu treball com a traductor, és molt important. Traduir a autors grecs com Homer i Píndar, autors alemanys com Goethe, Novalis, Nietzche, Schiller, Reinick i Wagner i autors francesos com Daudet i Lamartine.
Joan Maragall mor a Barcelona el 20 de desembre de l'any 1911.
