Fent ús de les eines de cerca per Internet, recolliu informació sobre el poeta llatí Ruf
Fest Aviè.
Va néixer a Volsinii, fill suposadament de Musoni (identificat com a descendent de Gai Musoni Ruf, un filòsof estoic amic d'Apol•loni de Tiana, que va viure al segle I), i fou procònsol per dues vegades (potser de l'Àfrica el 366 i 367). Es va casar amb una dama anomenada Plàcida i va tenir diversos fills, un dels quals es deia Plàcid.
1. Quin paral•lelisme es pot establir entre el seu origen i el de Vicent Andrés
Estellés?
En «El meu origen t'ho explicaria», a més del joc literari que Estellés estableix amb el poeta llatí Ruf Fest Aviè, hi ha una referència al poeta català Joan Salvat-Papasseit:
2. Tot fent servir les eines de cerca per Internet que ja coneixeu, si us és necessari,
situeu Joan Salvat-Papasseit en el panorama de la poesia catalana del segle XX.
En el poema «pare» (Horacianes, Les pedres de l'àmfora, OC 2; 17 de l'antologia),
Estellés tracta la relació amb son pare, sense abandonar el joc poètic que li proporciona
adoptar la veu del poeta llatí Horaci.
3.Quina opinió expressa el poeta al voltant de l'analfabetisme de son pare?
Un poema especialment relacionat amb els orígens familiars és «L'ofici» (Llibre de
meravelles), potser un dels en què més significativament es parla de l'ofici familiar de
forner i de com va conformar-li la manera de ser. L'OFICI
4. En aquest poema hi ha uns quants termes que pertanyen al camp semàntic de
l'elaboració tradicional del pa. Esbrineu el significat de:
rent, pastar, ganiveta, escombrar, alcavor, panera
Feu les vostres consultes al Diccionari català-valencià-balear, en línia
5. Visualitzeu la imatge d'aquesta adreça web que conté un exemple de plat de Manises (plat de demanada: http://mnceramica.mcu.es/c_plato_pedida. i llegiu el poema en qüestió. Després, contesteu les qüestions que hi ha tot seguit:
6. El plat del poema i el de la imatge també poden relacionar-se amb alguna de les
etapes de la vida d'una dona. Especifiqueu en què consisteix aquesta relació i el
vers en concret en què s'expressa aquesta relació.
7.Visiteu aquesta pàgina: http://www.xtec.es/lic/centre/professorat/joc/prof_lleng_joc3.htm#classifica
i feu la llista dels jocs que hàgiu practicat. De cada joc, expliqueu com el vau
conèixer.
Estellés té un poema, «A Sant Vicent Ferrer» (p.38), en què el poeta s'adreça directament a aquest sant. Tot consultant les informacions que podeu trobar-ne a Internet, a la Hiperenciclopèdia i a la Viquipèdia, contesteu aquestes preguntes:
9. Feu una breu ressenya biogràfica del sant.
10. Quin paper juga sant Vicent Ferrer en l'imaginari religiós valencià?
El to de crònica social de la dona potser s'accentua encara més en el poema «La dona que ven coses, a la nit, a la porta» (Hotel París, Les Homilies d'Organyà, OC 6; 15 de l'antologia), en què es fa un recorregut per una varietat de dones il•lustrativa de la realitat femenina dels primers anys cinquanta. Llegiu el poema i feu les activitats que segueixen:
11. Aclariu el significat d'aquestes paraules:
escurada, agrana, natges, safa, copules, egloga,
safa: Sigla de Societat Anònima de Fibres Artificials
egloga: Composició del gènere bucòlic que idealitza la vida dels pastors i, en general, la vida camperola
12.Busca informació de Joan fuster.
Joan Fuster i Ortells (Sueca, País Valencià, 23 de novembre del 1922 - ídem, 21 de juny del 1992), va ser un escriptor valencià en llengua catalana. Tot i que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l'assaig històric Nosaltres, els valencians, la seua tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi lingüística, història, turisme i filosofia.
Va ser una figura clau en el nacionalisme valencià contemporani i en la definició dels Països Catalans. A partir de la dècada dels 60 del segle XX es va convertir en un referent cívic al País Valencià en el moviment de represa de la cultura catalana.
13. Relacioneu els adjectius de la columna de l’esquerra, que apareixen en els poemes de
l’antologia amb un sinònim dels que hi ha a la columna de la dreta. Feu servir el diccionari
si és necessari:
novell (1.8) 1.
coenta (6.3) 2.
bord (11.32) 3.
prenyada (15.19) 4.
mollar (16.7) 5.
Molsuda 5.
Remullats 10.
Tendre 7.
Saberuts 8.
Nou 1.
socarrada (16.8) 6.
tendral (22.14) 7.
doctes (22.64) 8.
atarantats (24.46) 9.
arruixats (25.68) 10.
bastard 3.
Torbats 9.
embarassada 4.
Socarrimada 6.
cremant 2.
14. Fent servir el diccionari, esbrineu el significat que tenen els substantius remarcats de
les citacions següents en el context en què apareixen:
1. i et segueixen xafant llaunes buides i tests (1.30)
Vas de terrissa, generalment en forma de con truncat, que, ple de terra, serveix per a criar-hi una planta
2. Car tu ens duus un perquè / i un gratíssim desfici (1.35-36)
Agitació deguda a un mal físic o moral, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d'un desig violent
3. els cossos ajaguts sobre l’estora (2.5)
Catifa
4. com si em tirassen un alè al bescoll (2.75)
Part posterior del coll de l'home i dels animals; clatell
5. M’esmolaré la llengua, si vols, en un rastell (6.28)
Eina semblant al rampí, però amb doble fila de pues, que serveix per a arreplegar les espigues, l'herba, etc
6. Em llavaré les mans amb aigua i sabó (6.29)
7. és l’hora violenta, per fi, de la saó (6.67)
Grau d'humitat d'una terra, abundant o suficient perquè produeixi fruit, especialment després d'una ploguda
8. (O de seure’s a un còdol i callar ja de tot?) (6.73)
Fragment de roca dura, de dimensions variables (6-25 cm), que per l'acció de les aigües i el rodolament sol ésser llis i arrodonit
9. d’anar a rebolcons entre abraços i arraps (9.17)
10. El naixement d’un fill, el poal ple de sang (10.34)
Partida i caseria del municipi de Manresa (Bages), al N de la ciutat, al límit amb els termes de Sant Joan de Torroella i Sant Fruitós de Bages
11. l’expose dins el plat en tongades incitants (16. 9)
Sèrie de fets anàlegs que ocorren durant un període determinat de temps.
12 sota l’albercoquer puja l’aigua la sínia (22.10)
Màquina d'elevar aigua, especialment emprada per a treure l'aigua de pous poc profunds
13. entrava els feixos de pinassa (22.35)
Pi de fins a 25 m d'alçària, de capçada de figura piramidal i de color verd fosc, d'escorça d'un gris brunenc fosc, de fulles geminades, llargues de 10 a 15 cm, i de pinyes petites, estretament ovoides
14. no li podia regalar altra cosa que una dècima, / o el furt breu d’un gesmil
(25.46-47)
Acció delictiva consistent a apoderar-se, amb ànim de lucre, d'un bé moble d'altri contra la voluntat del propietari, sense violència o intimidació en les persones ni fent força en les coses furtades; altrament, hom ho considera robatori
15.Algunes paraules de les que apareixen en els poemes d’Estellés són exclusivament
valencianes. Cerqueu-ne el significat mitjançant el diccionari:
tomellos (2.92), llimera (3.15), alcavor (6.26),
algeps (12.20), safa (15.15), llima (22.6), gesmils (24.46).
En atenció a la seva intenció transgressora, Vicent Andrés Estellés incorpora a la seva
poesia paraules pròpies dels registres col•loquials de la llengua, ja sigui en atenció a la
seva incorrecció gramatical, ja per tractar-se de vulgarismes o de camps semàntics, com
el sexual, proscrits dels registres més formals. A continuació, substituïu les paraules
remarcades per unes altres que no contravinguin la normativa o que corresponguin a
registres lingüístics més formals:
1. blanca de carns i freda d’entrecuix (5.8)
2.Tinc que posar-me a escriure't, car no hi ha altre remei (6.13)
3. Dec d'escriure un poema a Sant Vicent Ferrer. (6.15)
4. Dóna’m lluita, car jo posaré el demés (6.39)
5. S’escolta la campana. (10.41)
6. cloc els ulls i me’l fot (16.20)
7. Es pixa un gos en la teua sabata (20.8)
8. A l’extrem del llarg fil amb cagades de mosques (25.56)
17 En contrast amb la base popular i col•loquial del seu llenguatge poètic, Estellés també
incorpora molts cultismes exclusius del registre literari, a causa de la seva rica cultura
literària . En els versos següents, substituïu els cultismes remarcats per paraules corrents, tot
respectant el sentit de la frase:
1. trèmulament oferta / a la follia immensa de la vespra (1,14-15)
2. I peixos diminuts o dagues invisibles (1.39)
3. ...i vaig plorar / allí, a la voravia, i tots passaven (2, 76-77)
4. que agafen el tramvia i ploren, cada jorn (6.59)
5. Es desperta Ausiàs March en el vas del carner (7.43)
6. sospesant-los els pits, colpejant-los les natges (15.14)
7. just al moment de la seua puixança (23.5)
8. ple de besades i de nafres (25.72)
corrandes d'exili
Fa 10 anys
