corrandes d'exili
Fa 12 anys
divendres, 20 de març del 2009
Pilar Prim ; Narcis Oller
Pilar Prim és la història d'una dona que lluita contra la moral convencional i els prejudicis que encotillen una societat burgesa i hipòcrita. El realisme de la novel.la és sobretot filosòfic i interior; per això és una novel.la molt més complexa que les anteriors. L'opressió de la dona i la seva frustració sexual i social, en un entorn masclista i moralista, hi són tractats amb valentia i rigor, seguint la línia de grans novel.les del segle XIX, com Madame Bovary, Anna Karenina o La Regenta. El nom de la protagonista ja ens dóna pistes del seu caràcter i de la lluita que ha de sostenir l'individu que vol ser lliure i , alhora, vol mantenir els vincles afectius i socials. Hi apareixen interessants elements de la lluita de classes: enfront de l'aristocràcia, romàntica i em regressió, s'imposa triomfant la burgesia materialista, poderosa econòmicament però buida, grollera i vulgar de sentiments.
Madame Bovary
Madame Bovary és una famosa obra del realisme de Gustave Flaubert publicada el 1857. La seva protagonista és Emma Bovary, que ha esdevingut un arquetip literari. La novel·la narra els pensaments i vivències d'aquesta dona, infeliçment casada, a la recerca d'una altra vida i la seva influència en la gent que l'envolta.
Emma ha estat anomenada "Quixot femení" perquè són les lectures les que la fan embogir i buscar una vida inexistent, molt millor que la que té en realitat amb el seu marit Charles. Ella voldria viure les aventures de les novel·les del romanticisme. Per això busca diversos amants i va gastant la fortuna del seu espòs, anhelant el luxe que embolcalla les seves heroïnes.
La seva figura critica la burgesia i el seu convencionalisme, incapaç de viure com demana la imaginació i el sentiment, però també culpable d'ofegar-la per ser dona fins que no li queden sortides. L'estil del narrador, en tercera persona omniscient, permet criticar aquesta classe social sense arribar a acceptar la fugida que representen les lectures de la protagonista (com es veu al final de l'obra). Es focalitza en Emma però alterna amb la visió del marit, l'apotecari i els diversos amants per contrastar-ne les intencions amb la visió ingènua d'ella.
En aquesta novel•la de Gustave Flaubert, trobem a la protagonista Emma, de la qual podríem dir moltes coses, però un dels aspectes a ressaltar, d’aquest personatge és la sensualitat que li aporta a la novel•la, i que en diferents ocasions fa canviar el punt de vista d’aquesta. La sensualitat de la protagonista es pròpia d’una dona de la seva època: insinuant, presumida,coqueta,etc… En varies ocasions al llarg de tota la novel•la podem percebre aquesta sensualitat. Per exemple a l’escena a la que esta donant un passeig amb Rodolphe a cavall. El moviment del cavall, el fet de que a ella se l’hi veies el botí i una petita part de la cama, els frecs involuntaris de les cames al passar molt junts amb els cavalls,etc… O en el moment en el que estan tenint una conversa quan són les festes de Yonville, Rodolphe fa un intent d’aproximar-se a ella, posant la seva mà a la cuixa d’ella, i aquesta seguint la intenció d’en Rodolphe col•loca la seva mà a sobre la d’ell. La sensualitat que podem trobar en aquestes dos escenes apareixen en moltes altres al llarg de la novel•la.
A la novel•la de Gustave Flaubert, ens trobem amb la protagonista Emma, filla d’un granger i muller de Charles Bovary. Emma va ser educada al convent de les Ursalines. La seva educació va ser molt esmerada, sàvia: Dansa , geografia, dibuix, cosir, tocar el piano, etc.. Una altre cosa que al llarg de la seva vida li condicionarà la seva personalitat, seran les lectures de novel•les romàntiques, d’heroïnes, etc.. Fruit d’una educació romàntica, plena de somnis no complerts i fantasies, en un ambient en el que els protagonistes no es veuen com realment són, sinó com voldrien ser, Emma Bovary s’enfronta amb la frustració de les seves esperances e il•lusions.
Emma ha estat anomenada "Quixot femení" perquè són les lectures les que la fan embogir i buscar una vida inexistent, molt millor que la que té en realitat amb el seu marit Charles. Ella voldria viure les aventures de les novel·les del romanticisme. Per això busca diversos amants i va gastant la fortuna del seu espòs, anhelant el luxe que embolcalla les seves heroïnes.
La seva figura critica la burgesia i el seu convencionalisme, incapaç de viure com demana la imaginació i el sentiment, però també culpable d'ofegar-la per ser dona fins que no li queden sortides. L'estil del narrador, en tercera persona omniscient, permet criticar aquesta classe social sense arribar a acceptar la fugida que representen les lectures de la protagonista (com es veu al final de l'obra). Es focalitza en Emma però alterna amb la visió del marit, l'apotecari i els diversos amants per contrastar-ne les intencions amb la visió ingènua d'ella.
En aquesta novel•la de Gustave Flaubert, trobem a la protagonista Emma, de la qual podríem dir moltes coses, però un dels aspectes a ressaltar, d’aquest personatge és la sensualitat que li aporta a la novel•la, i que en diferents ocasions fa canviar el punt de vista d’aquesta. La sensualitat de la protagonista es pròpia d’una dona de la seva època: insinuant, presumida,coqueta,etc… En varies ocasions al llarg de tota la novel•la podem percebre aquesta sensualitat. Per exemple a l’escena a la que esta donant un passeig amb Rodolphe a cavall. El moviment del cavall, el fet de que a ella se l’hi veies el botí i una petita part de la cama, els frecs involuntaris de les cames al passar molt junts amb els cavalls,etc… O en el moment en el que estan tenint una conversa quan són les festes de Yonville, Rodolphe fa un intent d’aproximar-se a ella, posant la seva mà a la cuixa d’ella, i aquesta seguint la intenció d’en Rodolphe col•loca la seva mà a sobre la d’ell. La sensualitat que podem trobar en aquestes dos escenes apareixen en moltes altres al llarg de la novel•la.
A la novel•la de Gustave Flaubert, ens trobem amb la protagonista Emma, filla d’un granger i muller de Charles Bovary. Emma va ser educada al convent de les Ursalines. La seva educació va ser molt esmerada, sàvia: Dansa , geografia, dibuix, cosir, tocar el piano, etc.. Una altre cosa que al llarg de la seva vida li condicionarà la seva personalitat, seran les lectures de novel•les romàntiques, d’heroïnes, etc.. Fruit d’una educació romàntica, plena de somnis no complerts i fantasies, en un ambient en el que els protagonistes no es veuen com realment són, sinó com voldrien ser, Emma Bovary s’enfronta amb la frustració de les seves esperances e il•lusions.
divendres, 13 de març del 2009
Montserrat Roig
Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 1946 - 1991). Va néixer el 13 de juny de 1946 a Barcelona, en el si d'una família burgesa liberal de la dreta de l'Eixample. El seu pare,Tomàs Roig i Llop, fou metge i escriptor. Des de ben jove, va participar en els moviments de protesta d'estudiants que es feien a les darreries del franquisme a Barcelona. L'any 1968 es va llicenciar en filosofia i lletres i es va doctorar el 1970. Va ser també lectora d'espanyol a Bristol el curs 1972-1973. A partir del 1970 que guanya el premi Víctor Català amb Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volenes dedica professionalment a la literatura. Amb aquest recull de contes inicia un cicle novel·lístic: Ramona adéu(1972), que retrata tres generacions de dones, àvia, mare i filla que viuen les seves històries personals amb el rerefons dels moments claus de la història del país. La mateixa nissaga apareixerà a El temps de les cireres(1977) amb el qual obté el premi Sant Jordi. També és destacable la seva tasca com a periodista, des de la qual manifesta la seva voluntat per construir una tradició de periodisme culte, feminista i amb la voluntat de recuperar la memòria històrica del país. Aconsegueix gran popularitat amb les entrevistes, que posteriorment publica en la sèrie de llibres coneguda com Retrats paral·lels. Una altra obra de gran ressò fou Els catalans als camps nazis(1977), premi Crítica Serra d'Or, el qual és un document excepcional de testimoniatge. El 1977 entra com a periodista al canal català de TVE i hi realitza un reeixit programa d'entrevistes, Personatges, que també dóna nom a una sèrie de dos llibres. L'hora violeta(1980)és la novel·la que culmina el seu posicionament feminista, a partir d'aquí les seves novel·les prendran un caire diferent. Més tard publicarà L'òpera quotidiana (1982), La veu melodiosa(1987) i el recull de contes El cant de la joventut(1989). D'entre les seves obres més premiades destaquem també L'agulla daurada, premi Nacional de Literatura Catalana 1985, escrit a partir d'una estada a Leningrad i que testimonia el setge que va patir la ciutat per part dels nazis. La darrera de les seves publicacions és Digues que m'estimes encara que sigui mentida de l'any 1991, on l'autora hi confegeix una poètica personal a tall de testament literari. Montserrat Roig morí a Barcelona el 1991.
Obres que va escriure:
* Ramona, adéu, 1972
* El temps de les cireres, 1977
* Els catalans als camps nazis, 1977
* L'hora violeta, 1980
* ¿Tiempo de mujer?, 1980
* L'Òpera quotidiana, 1982
* L'agulla daurada, premi Nacional de Literatura Catalana (1986), 1985
* La veu melodiosa, 1987
* El cant de la joventut, 1989
* Reivindicació de la senyora Clito Mestres (teatre), 1990
* Digues que m'estimes encara que sigui mentida, 1991
Ramona, adéu
Ramona adéu té com a protagonistes tres dones barcelonines d'una mateixa família -ávia, mare, filla-, que porten un mateix nom, Ramona. Les dues primeres estimen amb passió la Barcelona que les envolta, mentre que Mundeta, la darrera component de la saga, viu en una Barcelona en franca decadència. Al llibre, hi ha tres Barcelones, i tres sentiments diferents enfront la ciutat. Per un diari amb data concreta- sabem que la primera Ramona viu al barri de Gràcia, quan era encara un poble que no formava part de la ciutat; i ens, assabentem, també, de la inauguració del primer tramvia elèctric, de la guerra de les colònies i dels seus problemes, de la integració del barri a la ciutat ... ; però sobretot coneixen el profund amor d'aquest personatge per la seva ciutat, un amor que farà que, a París, s'enyori profundament. En canvi, per a Mundeta, per la universitària que viu en plena època franquista, Barcelona és, ja, una ciutat decadent que conserva únicament alguns espais interessants -aquells més antics, que tenen com a centre la Rambla-, però que el pas del temps ha degradat; és, sobretot, sota la dictadura, una ciutat opressora de la qual Mundeta vol escapar
Obres que va escriure:
* Ramona, adéu, 1972
* El temps de les cireres, 1977
* Els catalans als camps nazis, 1977
* L'hora violeta, 1980
* ¿Tiempo de mujer?, 1980
* L'Òpera quotidiana, 1982
* L'agulla daurada, premi Nacional de Literatura Catalana (1986), 1985
* La veu melodiosa, 1987
* El cant de la joventut, 1989
* Reivindicació de la senyora Clito Mestres (teatre), 1990
* Digues que m'estimes encara que sigui mentida, 1991
Ramona, adéu
Ramona adéu té com a protagonistes tres dones barcelonines d'una mateixa família -ávia, mare, filla-, que porten un mateix nom, Ramona. Les dues primeres estimen amb passió la Barcelona que les envolta, mentre que Mundeta, la darrera component de la saga, viu en una Barcelona en franca decadència. Al llibre, hi ha tres Barcelones, i tres sentiments diferents enfront la ciutat. Per un diari amb data concreta- sabem que la primera Ramona viu al barri de Gràcia, quan era encara un poble que no formava part de la ciutat; i ens, assabentem, també, de la inauguració del primer tramvia elèctric, de la guerra de les colònies i dels seus problemes, de la integració del barri a la ciutat ... ; però sobretot coneixen el profund amor d'aquest personatge per la seva ciutat, un amor que farà que, a París, s'enyori profundament. En canvi, per a Mundeta, per la universitària que viu en plena època franquista, Barcelona és, ja, una ciutat decadent que conserva únicament alguns espais interessants -aquells més antics, que tenen com a centre la Rambla-, però que el pas del temps ha degradat; és, sobretot, sota la dictadura, una ciutat opressora de la qual Mundeta vol escapar
dijous, 26 de febrer del 2009
exercici clase
Fent ús de les eines de cerca per Internet, recolliu informació sobre el poeta llatí Ruf
Fest Aviè.
Va néixer a Volsinii, fill suposadament de Musoni (identificat com a descendent de Gai Musoni Ruf, un filòsof estoic amic d'Apol•loni de Tiana, que va viure al segle I), i fou procònsol per dues vegades (potser de l'Àfrica el 366 i 367). Es va casar amb una dama anomenada Plàcida i va tenir diversos fills, un dels quals es deia Plàcid.
1. Quin paral•lelisme es pot establir entre el seu origen i el de Vicent Andrés
Estellés?
En «El meu origen t'ho explicaria», a més del joc literari que Estellés estableix amb el poeta llatí Ruf Fest Aviè, hi ha una referència al poeta català Joan Salvat-Papasseit:
2. Tot fent servir les eines de cerca per Internet que ja coneixeu, si us és necessari,
situeu Joan Salvat-Papasseit en el panorama de la poesia catalana del segle XX.
En el poema «pare» (Horacianes, Les pedres de l'àmfora, OC 2; 17 de l'antologia),
Estellés tracta la relació amb son pare, sense abandonar el joc poètic que li proporciona
adoptar la veu del poeta llatí Horaci.
3.Quina opinió expressa el poeta al voltant de l'analfabetisme de son pare?
Un poema especialment relacionat amb els orígens familiars és «L'ofici» (Llibre de
meravelles), potser un dels en què més significativament es parla de l'ofici familiar de
forner i de com va conformar-li la manera de ser. L'OFICI
4. En aquest poema hi ha uns quants termes que pertanyen al camp semàntic de
l'elaboració tradicional del pa. Esbrineu el significat de:
rent, pastar, ganiveta, escombrar, alcavor, panera
Feu les vostres consultes al Diccionari català-valencià-balear, en línia
5. Visualitzeu la imatge d'aquesta adreça web que conté un exemple de plat de Manises (plat de demanada: http://mnceramica.mcu.es/c_plato_pedida. i llegiu el poema en qüestió. Després, contesteu les qüestions que hi ha tot seguit:
6. El plat del poema i el de la imatge també poden relacionar-se amb alguna de les
etapes de la vida d'una dona. Especifiqueu en què consisteix aquesta relació i el
vers en concret en què s'expressa aquesta relació.
7.Visiteu aquesta pàgina: http://www.xtec.es/lic/centre/professorat/joc/prof_lleng_joc3.htm#classifica
i feu la llista dels jocs que hàgiu practicat. De cada joc, expliqueu com el vau
conèixer.
Estellés té un poema, «A Sant Vicent Ferrer» (p.38), en què el poeta s'adreça directament a aquest sant. Tot consultant les informacions que podeu trobar-ne a Internet, a la Hiperenciclopèdia i a la Viquipèdia, contesteu aquestes preguntes:
9. Feu una breu ressenya biogràfica del sant.
10. Quin paper juga sant Vicent Ferrer en l'imaginari religiós valencià?
El to de crònica social de la dona potser s'accentua encara més en el poema «La dona que ven coses, a la nit, a la porta» (Hotel París, Les Homilies d'Organyà, OC 6; 15 de l'antologia), en què es fa un recorregut per una varietat de dones il•lustrativa de la realitat femenina dels primers anys cinquanta. Llegiu el poema i feu les activitats que segueixen:
11. Aclariu el significat d'aquestes paraules:
escurada, agrana, natges, safa, copules, egloga,
safa: Sigla de Societat Anònima de Fibres Artificials
egloga: Composició del gènere bucòlic que idealitza la vida dels pastors i, en general, la vida camperola
12.Busca informació de Joan fuster.
Joan Fuster i Ortells (Sueca, País Valencià, 23 de novembre del 1922 - ídem, 21 de juny del 1992), va ser un escriptor valencià en llengua catalana. Tot i que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l'assaig històric Nosaltres, els valencians, la seua tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi lingüística, història, turisme i filosofia.
Va ser una figura clau en el nacionalisme valencià contemporani i en la definició dels Països Catalans. A partir de la dècada dels 60 del segle XX es va convertir en un referent cívic al País Valencià en el moviment de represa de la cultura catalana.
13. Relacioneu els adjectius de la columna de l’esquerra, que apareixen en els poemes de
l’antologia amb un sinònim dels que hi ha a la columna de la dreta. Feu servir el diccionari
si és necessari:
novell (1.8) 1.
coenta (6.3) 2.
bord (11.32) 3.
prenyada (15.19) 4.
mollar (16.7) 5.
Molsuda 5.
Remullats 10.
Tendre 7.
Saberuts 8.
Nou 1.
socarrada (16.8) 6.
tendral (22.14) 7.
doctes (22.64) 8.
atarantats (24.46) 9.
arruixats (25.68) 10.
bastard 3.
Torbats 9.
embarassada 4.
Socarrimada 6.
cremant 2.
14. Fent servir el diccionari, esbrineu el significat que tenen els substantius remarcats de
les citacions següents en el context en què apareixen:
1. i et segueixen xafant llaunes buides i tests (1.30)
Vas de terrissa, generalment en forma de con truncat, que, ple de terra, serveix per a criar-hi una planta
2. Car tu ens duus un perquè / i un gratíssim desfici (1.35-36)
Agitació deguda a un mal físic o moral, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d'un desig violent
3. els cossos ajaguts sobre l’estora (2.5)
Catifa
4. com si em tirassen un alè al bescoll (2.75)
Part posterior del coll de l'home i dels animals; clatell
5. M’esmolaré la llengua, si vols, en un rastell (6.28)
Eina semblant al rampí, però amb doble fila de pues, que serveix per a arreplegar les espigues, l'herba, etc
6. Em llavaré les mans amb aigua i sabó (6.29)
7. és l’hora violenta, per fi, de la saó (6.67)
Grau d'humitat d'una terra, abundant o suficient perquè produeixi fruit, especialment després d'una ploguda
8. (O de seure’s a un còdol i callar ja de tot?) (6.73)
Fragment de roca dura, de dimensions variables (6-25 cm), que per l'acció de les aigües i el rodolament sol ésser llis i arrodonit
9. d’anar a rebolcons entre abraços i arraps (9.17)
10. El naixement d’un fill, el poal ple de sang (10.34)
Partida i caseria del municipi de Manresa (Bages), al N de la ciutat, al límit amb els termes de Sant Joan de Torroella i Sant Fruitós de Bages
11. l’expose dins el plat en tongades incitants (16. 9)
Sèrie de fets anàlegs que ocorren durant un període determinat de temps.
12 sota l’albercoquer puja l’aigua la sínia (22.10)
Màquina d'elevar aigua, especialment emprada per a treure l'aigua de pous poc profunds
13. entrava els feixos de pinassa (22.35)
Pi de fins a 25 m d'alçària, de capçada de figura piramidal i de color verd fosc, d'escorça d'un gris brunenc fosc, de fulles geminades, llargues de 10 a 15 cm, i de pinyes petites, estretament ovoides
14. no li podia regalar altra cosa que una dècima, / o el furt breu d’un gesmil
(25.46-47)
Acció delictiva consistent a apoderar-se, amb ànim de lucre, d'un bé moble d'altri contra la voluntat del propietari, sense violència o intimidació en les persones ni fent força en les coses furtades; altrament, hom ho considera robatori
15.Algunes paraules de les que apareixen en els poemes d’Estellés són exclusivament
valencianes. Cerqueu-ne el significat mitjançant el diccionari:
tomellos (2.92), llimera (3.15), alcavor (6.26),
algeps (12.20), safa (15.15), llima (22.6), gesmils (24.46).
En atenció a la seva intenció transgressora, Vicent Andrés Estellés incorpora a la seva
poesia paraules pròpies dels registres col•loquials de la llengua, ja sigui en atenció a la
seva incorrecció gramatical, ja per tractar-se de vulgarismes o de camps semàntics, com
el sexual, proscrits dels registres més formals. A continuació, substituïu les paraules
remarcades per unes altres que no contravinguin la normativa o que corresponguin a
registres lingüístics més formals:
1. blanca de carns i freda d’entrecuix (5.8)
2.Tinc que posar-me a escriure't, car no hi ha altre remei (6.13)
3. Dec d'escriure un poema a Sant Vicent Ferrer. (6.15)
4. Dóna’m lluita, car jo posaré el demés (6.39)
5. S’escolta la campana. (10.41)
6. cloc els ulls i me’l fot (16.20)
7. Es pixa un gos en la teua sabata (20.8)
8. A l’extrem del llarg fil amb cagades de mosques (25.56)
17 En contrast amb la base popular i col•loquial del seu llenguatge poètic, Estellés també
incorpora molts cultismes exclusius del registre literari, a causa de la seva rica cultura
literària . En els versos següents, substituïu els cultismes remarcats per paraules corrents, tot
respectant el sentit de la frase:
1. trèmulament oferta / a la follia immensa de la vespra (1,14-15)
2. I peixos diminuts o dagues invisibles (1.39)
3. ...i vaig plorar / allí, a la voravia, i tots passaven (2, 76-77)
4. que agafen el tramvia i ploren, cada jorn (6.59)
5. Es desperta Ausiàs March en el vas del carner (7.43)
6. sospesant-los els pits, colpejant-los les natges (15.14)
7. just al moment de la seua puixança (23.5)
8. ple de besades i de nafres (25.72)
Fest Aviè.
Va néixer a Volsinii, fill suposadament de Musoni (identificat com a descendent de Gai Musoni Ruf, un filòsof estoic amic d'Apol•loni de Tiana, que va viure al segle I), i fou procònsol per dues vegades (potser de l'Àfrica el 366 i 367). Es va casar amb una dama anomenada Plàcida i va tenir diversos fills, un dels quals es deia Plàcid.
1. Quin paral•lelisme es pot establir entre el seu origen i el de Vicent Andrés
Estellés?
En «El meu origen t'ho explicaria», a més del joc literari que Estellés estableix amb el poeta llatí Ruf Fest Aviè, hi ha una referència al poeta català Joan Salvat-Papasseit:
2. Tot fent servir les eines de cerca per Internet que ja coneixeu, si us és necessari,
situeu Joan Salvat-Papasseit en el panorama de la poesia catalana del segle XX.
En el poema «pare» (Horacianes, Les pedres de l'àmfora, OC 2; 17 de l'antologia),
Estellés tracta la relació amb son pare, sense abandonar el joc poètic que li proporciona
adoptar la veu del poeta llatí Horaci.
3.Quina opinió expressa el poeta al voltant de l'analfabetisme de son pare?
Un poema especialment relacionat amb els orígens familiars és «L'ofici» (Llibre de
meravelles), potser un dels en què més significativament es parla de l'ofici familiar de
forner i de com va conformar-li la manera de ser. L'OFICI
4. En aquest poema hi ha uns quants termes que pertanyen al camp semàntic de
l'elaboració tradicional del pa. Esbrineu el significat de:
rent, pastar, ganiveta, escombrar, alcavor, panera
Feu les vostres consultes al Diccionari català-valencià-balear, en línia
5. Visualitzeu la imatge d'aquesta adreça web que conté un exemple de plat de Manises (plat de demanada: http://mnceramica.mcu.es/c_plato_pedida. i llegiu el poema en qüestió. Després, contesteu les qüestions que hi ha tot seguit:
6. El plat del poema i el de la imatge també poden relacionar-se amb alguna de les
etapes de la vida d'una dona. Especifiqueu en què consisteix aquesta relació i el
vers en concret en què s'expressa aquesta relació.
7.Visiteu aquesta pàgina: http://www.xtec.es/lic/centre/professorat/joc/prof_lleng_joc3.htm#classifica
i feu la llista dels jocs que hàgiu practicat. De cada joc, expliqueu com el vau
conèixer.
Estellés té un poema, «A Sant Vicent Ferrer» (p.38), en què el poeta s'adreça directament a aquest sant. Tot consultant les informacions que podeu trobar-ne a Internet, a la Hiperenciclopèdia i a la Viquipèdia, contesteu aquestes preguntes:
9. Feu una breu ressenya biogràfica del sant.
10. Quin paper juga sant Vicent Ferrer en l'imaginari religiós valencià?
El to de crònica social de la dona potser s'accentua encara més en el poema «La dona que ven coses, a la nit, a la porta» (Hotel París, Les Homilies d'Organyà, OC 6; 15 de l'antologia), en què es fa un recorregut per una varietat de dones il•lustrativa de la realitat femenina dels primers anys cinquanta. Llegiu el poema i feu les activitats que segueixen:
11. Aclariu el significat d'aquestes paraules:
escurada, agrana, natges, safa, copules, egloga,
safa: Sigla de Societat Anònima de Fibres Artificials
egloga: Composició del gènere bucòlic que idealitza la vida dels pastors i, en general, la vida camperola
12.Busca informació de Joan fuster.
Joan Fuster i Ortells (Sueca, País Valencià, 23 de novembre del 1922 - ídem, 21 de juny del 1992), va ser un escriptor valencià en llengua catalana. Tot i que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l'assaig històric Nosaltres, els valencians, la seua tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi lingüística, història, turisme i filosofia.
Va ser una figura clau en el nacionalisme valencià contemporani i en la definició dels Països Catalans. A partir de la dècada dels 60 del segle XX es va convertir en un referent cívic al País Valencià en el moviment de represa de la cultura catalana.
13. Relacioneu els adjectius de la columna de l’esquerra, que apareixen en els poemes de
l’antologia amb un sinònim dels que hi ha a la columna de la dreta. Feu servir el diccionari
si és necessari:
novell (1.8) 1.
coenta (6.3) 2.
bord (11.32) 3.
prenyada (15.19) 4.
mollar (16.7) 5.
Molsuda 5.
Remullats 10.
Tendre 7.
Saberuts 8.
Nou 1.
socarrada (16.8) 6.
tendral (22.14) 7.
doctes (22.64) 8.
atarantats (24.46) 9.
arruixats (25.68) 10.
bastard 3.
Torbats 9.
embarassada 4.
Socarrimada 6.
cremant 2.
14. Fent servir el diccionari, esbrineu el significat que tenen els substantius remarcats de
les citacions següents en el context en què apareixen:
1. i et segueixen xafant llaunes buides i tests (1.30)
Vas de terrissa, generalment en forma de con truncat, que, ple de terra, serveix per a criar-hi una planta
2. Car tu ens duus un perquè / i un gratíssim desfici (1.35-36)
Agitació deguda a un mal físic o moral, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d'un desig violent
3. els cossos ajaguts sobre l’estora (2.5)
Catifa
4. com si em tirassen un alè al bescoll (2.75)
Part posterior del coll de l'home i dels animals; clatell
5. M’esmolaré la llengua, si vols, en un rastell (6.28)
Eina semblant al rampí, però amb doble fila de pues, que serveix per a arreplegar les espigues, l'herba, etc
6. Em llavaré les mans amb aigua i sabó (6.29)
7. és l’hora violenta, per fi, de la saó (6.67)
Grau d'humitat d'una terra, abundant o suficient perquè produeixi fruit, especialment després d'una ploguda
8. (O de seure’s a un còdol i callar ja de tot?) (6.73)
Fragment de roca dura, de dimensions variables (6-25 cm), que per l'acció de les aigües i el rodolament sol ésser llis i arrodonit
9. d’anar a rebolcons entre abraços i arraps (9.17)
10. El naixement d’un fill, el poal ple de sang (10.34)
Partida i caseria del municipi de Manresa (Bages), al N de la ciutat, al límit amb els termes de Sant Joan de Torroella i Sant Fruitós de Bages
11. l’expose dins el plat en tongades incitants (16. 9)
Sèrie de fets anàlegs que ocorren durant un període determinat de temps.
12 sota l’albercoquer puja l’aigua la sínia (22.10)
Màquina d'elevar aigua, especialment emprada per a treure l'aigua de pous poc profunds
13. entrava els feixos de pinassa (22.35)
Pi de fins a 25 m d'alçària, de capçada de figura piramidal i de color verd fosc, d'escorça d'un gris brunenc fosc, de fulles geminades, llargues de 10 a 15 cm, i de pinyes petites, estretament ovoides
14. no li podia regalar altra cosa que una dècima, / o el furt breu d’un gesmil
(25.46-47)
Acció delictiva consistent a apoderar-se, amb ànim de lucre, d'un bé moble d'altri contra la voluntat del propietari, sense violència o intimidació en les persones ni fent força en les coses furtades; altrament, hom ho considera robatori
15.Algunes paraules de les que apareixen en els poemes d’Estellés són exclusivament
valencianes. Cerqueu-ne el significat mitjançant el diccionari:
tomellos (2.92), llimera (3.15), alcavor (6.26),
algeps (12.20), safa (15.15), llima (22.6), gesmils (24.46).
En atenció a la seva intenció transgressora, Vicent Andrés Estellés incorpora a la seva
poesia paraules pròpies dels registres col•loquials de la llengua, ja sigui en atenció a la
seva incorrecció gramatical, ja per tractar-se de vulgarismes o de camps semàntics, com
el sexual, proscrits dels registres més formals. A continuació, substituïu les paraules
remarcades per unes altres que no contravinguin la normativa o que corresponguin a
registres lingüístics més formals:
1. blanca de carns i freda d’entrecuix (5.8)
2.Tinc que posar-me a escriure't, car no hi ha altre remei (6.13)
3. Dec d'escriure un poema a Sant Vicent Ferrer. (6.15)
4. Dóna’m lluita, car jo posaré el demés (6.39)
5. S’escolta la campana. (10.41)
6. cloc els ulls i me’l fot (16.20)
7. Es pixa un gos en la teua sabata (20.8)
8. A l’extrem del llarg fil amb cagades de mosques (25.56)
17 En contrast amb la base popular i col•loquial del seu llenguatge poètic, Estellés també
incorpora molts cultismes exclusius del registre literari, a causa de la seva rica cultura
literària . En els versos següents, substituïu els cultismes remarcats per paraules corrents, tot
respectant el sentit de la frase:
1. trèmulament oferta / a la follia immensa de la vespra (1,14-15)
2. I peixos diminuts o dagues invisibles (1.39)
3. ...i vaig plorar / allí, a la voravia, i tots passaven (2, 76-77)
4. que agafen el tramvia i ploren, cada jorn (6.59)
5. Es desperta Ausiàs March en el vas del carner (7.43)
6. sospesant-los els pits, colpejant-los les natges (15.14)
7. just al moment de la seua puixança (23.5)
8. ple de besades i de nafres (25.72)
dijous, 19 de febrer del 2009
Poema de Vicent Andrés Estelles dedicat al seu pare
pare,
no sabies llegir ni escriure.
no sabies de lletra.
analfabet, es diu això d'una manera expeditiva,
un mot que em fa un gran dany cada vegada que l'escolte
i l'entenc desdenyosament injust.
caldria matisar.
hom no pot dir analfabet imponentment.
intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venusa,
external image YunesNuevocentrodiadelPadreFoto.jpg
més endavant de roma
i fins i tot em vas permetre anar a Grècia.
com t'ho podria agrair, pare.
em recorde.
jo escrivia, assegut a la taula,
i tu, dempeus darrere meu,
miraves els signes que traçava jo
com si anasses llegint-los
o patint-los,
no ho sé.
de vegades em demanaves que et llegís allò que jo havia escrit.
no ho entenies però ho intuïes.
el meu llatí ja no era el teu llatí.
i callaves després.
ara,
mentre escric açó,
et sent darrere, a les meues espatles,
et tinc o et necessite.
per això he interrumput un himne a venus
i t'he escrit açò
molt devotament,
pare.
no sabies llegir ni escriure.
no sabies de lletra.
analfabet, es diu això d'una manera expeditiva,
un mot que em fa un gran dany cada vegada que l'escolte
i l'entenc desdenyosament injust.
caldria matisar.
hom no pot dir analfabet imponentment.
intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venusa,
external image YunesNuevocentrodiadelPadreFoto.jpg
més endavant de roma
i fins i tot em vas permetre anar a Grècia.
com t'ho podria agrair, pare.
em recorde.
jo escrivia, assegut a la taula,
i tu, dempeus darrere meu,
miraves els signes que traçava jo
com si anasses llegint-los
o patint-los,
no ho sé.
de vegades em demanaves que et llegís allò que jo havia escrit.
no ho entenies però ho intuïes.
el meu llatí ja no era el teu llatí.
i callaves després.
ara,
mentre escric açó,
et sent darrere, a les meues espatles,
et tinc o et necessite.
per això he interrumput un himne a venus
i t'he escrit açò
molt devotament,
pare.
Poema de Vicent Andrés Estelles sobre la seva vida cuotidiana
En la foscor, hi havia dones sobre els rastells.
Deien coses obscenes, amablement obscenes,
d'una afalagadora obscenitat potser.
I fumaven. Recordes que, en la foscor, fumaven.
El carrer de Ribot tenia un vell prestigi.
No l'havies vist mai. I no el veuries mai.
Un amic el va dur. Hi havia llums sinistres.
Vàreu passar de llarg. Amb les cames obertes,
les dones s'aventaven l'engonal amb la falda.
Em conten que, a la guerra, feien cua els soldats.
En acabar la guerra, ¿hi hagué, entre aquelles dones,
una depuració? No ho he sabut. No ho sé.
Igual que el mar retorna els ofegats, la guerra
retornava aquells cossos grossos en la foscor.
Si no recorde mal, per aquell temps llegies
—i potser te'n sabies de memòria fragments—
els poemes de Rilke. D'Aleixandre et venia
el delit de la llum —netedat o puresa,
o la impuresa que la netedat podia
redimir, i dius massa, oh, no et claves en bucs!
Vàreu passar de llarg. Al cantó del carrer
dit de Guillem de Castro, vomitares, indigne.
En "El Siglo" et prengueres un café sense sucre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
